|
Pàgina 3 de 5
- Primera volada (1897-1919)
- Cartes de lluny (1920-1938)
- Aigua de mar (1939-1947)
- Coses vistes (1948-1965)
- Notes de capvesprol (1966-1981)
Aigua de mar (1939-1947)
|

Martí Farreras, Jaume Vicens Vives, Xavier Montsalvatge, Néstor
Luján, Josep Vergés, Josep Pla, Ignasi Agustí, Carles Sentís, Ribes
(fill), Ribes (pare), desconegut, Muntañola, davant la redacció de la
Revista Destino. Barcelona, 1945. Fundació Josep Pla, col. Josep
Vergés. |
|

Josep Pla a La Marineda. Calella de Palafrugell, anys 1940. Fundació
Josep Pla, col. Josep Vergés. |
Aclaparat pels esdeveniments polítics passats i per la
guerra europea, Pla viu durant uns anys, en una mena d'exili interior, en
diversos indrets de la Costa Brava: Fornells, L'Escala, Cadaqués. Són anys de
reflexió, de recerca d'un sentit a l'existència, de misantropia, de trobar en
el paisatge l'únic consol. Pla es converteix deliberadament en un home arrelat,
voluntàriament aïllat. Vol parlar amb la gent més senzilla dels pobles petits:
els pescadors, els pagesos, els artesans. Viatja constantment pel país, a peu,
en autobús o en tren. Lentament, la visió del paisatge l'embriaga i li
encomana una mena de panteisme sensual, sense sentit religiós, que es
converteix en un entusiasme per la realitat. En la literatura que produeix
aquells anys, destaca la redescoberta de la realitat més pròxima, la del
paisatge i la del mar, descrita amb un marcat accent subjectiu, que inicia la
que serà la seva lluminosa maduresa literària.
|

Josep Pla a la redacció de la Revista Destino. Barcelona, 1942.
Fundació Josep Pla, col. Josep Vergés. |
|

Ignasi Agustí i Josep Pla davant la redacció de la Revista Destino.
Barcelona, 1942. Fundació Josep Pla, col. Lluïsa Sadurní. |
L'any 1940 comença la seva col·laboració regular al
setmanari Destino, del qual es convertirà en un dels seus impulsors i ideòlegs
més importants. Són anys difícils, de col·laboració amb el nou règim i
també d'autocrítica. Sobrevivint només gràcies a la seva dedicació a la
literatura i el periodisme, publica en castellà diversos llibres biogràfics,
guies de viatge i obres d'encàrrec. Ben aviat abandona el projecte d'esdevenir
un escriptor en castellà. Des de la tribuna que li oferia Destino, Pla es
retroba lentament amb els lectors catalans i reprèn els seus contactes amb tots
els sectors de la cultura catalana. Des del primer moment en què la censura ho
va permetre, torna a publicar llibres en català, la llengua en la qual havien
estat concebuts, pensats i escrits, mentre va ser possible, els seus llibres.
| 1939 |
Acabada la guerra és un dels
directors provisionals de La Vanguardia (gener-abril).
S'instal·la
a Fornells (Begur). Se separa d’Adi Enberg. |
 |
| 1940 |
Inicia la seva col·laboració
setmanal a la revista Destino (fins al 1976). Viu a L’Escala.
Inicia la seva relació amb Aurora. |
 |
1940
1946 |
Publica en castellà: Historia
de la Segunda República Española, Costa Brava. (Guía
general y verídica), Las ciudades del mar, Viaje en autobús,
Rusiñol y su tiempo, Humor honesto y vago, El pintor Joaquín Mir, La
huida del tiempo, Un señor de Barcelona i Vida de Manolo. |
 |
| 1943 |
Inicia una col·laboració
setmanal al Diario de Barcelona. |
 |
| 1944 |
Mor el seu pare. |
 |
| 1946 |
Viu a Cadaqués. Inicia la seva
relació amb Consuelo. |
 |
1946
1947 |
Torna a publicar en català: Cartes
de lluny, Viatge a Catalunya i Cadaqués. |
 |
| 1947 |
Viu entre L’Escala i
Llofriu.
|
 |
|