1. 2001. El carrer Estret, la poètica de la banalitat
2. 2002. Gaudí i Verdaguer llegits per Josep Pla
3. 2001-02. Josep Pla: “...sóc un illòman”
4. 2003. El temps que fuig. Narcís Comadira i Josep Pla
5. 2004. Salvador Dalí, Josep Pla. Coincidències
6. 2005. Josep Pla. Cartes d'Itàlia
7. 2006. Josep Pla i els pintors.
8. 2006. Josep Pla com a pretext.
9. 2007. Pla, biògraf de Rusiñol.
10. 2008. Pels camins de l'Empordà. Günter Grass - Josep Pla
11. 2008. Pla, l'Hermós i companyia. Figures literàries II
12. 2009. Maria Àngels Anglada (1930-1999). Vida i obra
13. 2010. El Madrid de Josep Pla
14. 2010. Aigua de mar
15. 2010. Jaume Vicens i Vives - Josep Pla. Complicitats
16. 2010. Les ciutats europees de Josep Pla
17. 2011. A l'ombra de Josep Pla

2004. Salvador Dalí, Josep Pla. Coincidències

Fragment de l'exposició. © Enric Bruguera. Fundació Josep Pla.

Salvador Dalí aporta al surrealisme una inescamotejable presència realista. Precisament perquè el corrent és contrari, la posició val la pena. Els somnis, l’inconscient, són inexpressables, incontrolables, merament personals, no tenen expressió possible. El nu d’una dona –diuen- es pot expressar amb un signe. ¿Hi pot haver, però, un signe millor que la forma concreta mateixa?

Salvador Dalí, una notícia (1904). OC XXIX, 186

Salvador Dalí i Josep Pla coincidiren. Localistes militants amb vocació cosmopolita, obsessionats per la construcció d’una obra artística i literària, rigorosa i coherent, decidits a explicar el seu món sense límits d’esforç ni de forma. Del desig mutu de perdurabilitat en deien, repetidament, “faràs forat”.

Amb l’exposició Salvador Dalí, Josep Pla. Coincidències i l’edició del seu catàleg hem volgut aprofundir en el coneixement de la relació d’aquests dos empordanesos excepcionals. Les cartes i notes creuades al llarg de la seva vida, les dedicatòries de Dalí, les paraules per a la difusió i l’anàlisi de Pla i la col·laboració final en un projecte comú delaten el respecte i la complicitat que els apropen.

Dalí esdevingué una curiosa barreja de localisme exacerbat, frenètic, i de dandisme cosmopolita, libèrrim, il·limitat. És molt possible que a través d’aquesta dosificació hagi realitzat l’ideal dels empordanesos il·lustrats, que està format de miopia i de presbícia, de proximitats i de llunyanies, de l’obsessió per la cosa microgràfica i per l’espai dilatat

Salvador Dalí, una notícia (1904). OC XXIX, 193