1. 2001. El carrer Estret, la poètica de la banalitat
2. 2002. Gaudí i Verdaguer llegits per Josep Pla
3. 2001-02. Josep Pla: “...sóc un illòman”
4. 2003. El temps que fuig. Narcís Comadira i Josep Pla
5. 2004. Salvador Dalí, Josep Pla. Coincidències
6. 2005. Josep Pla. Cartes d'Itàlia
7. 2006. Josep Pla i els pintors.
8. 2006. Josep Pla com a pretext
9. 2007. Pla, biògraf de Rusiñol.
10. 2008. Pels camins de l'Empordà. Günter Grass - Josep Pla
11. 2008. Pla, l'Hermós i companyia. Figures literàries II
12. 2009. Maria Àngels Anglada (1930-1999). Vida i obra
13. 2010. El Madrid de Josep Pla
14. 2010. Aigua de mar
15. 2010. Jaume Vicens i Vives - Josep Pla. Complicitats
16. 2010. Les ciutats europees de Josep Pla
17. 2011. A l'ombra de Josep Pla

2001-02. Josep Pla: “...sóc un illòman”

Plafó inicial de l'exposició. Palma de Mallorca. © Anna Aguiló. Fundació Josep Pla.

Els papers que Josep Pla va escriure sobre les Illes Balears són múltiples i diversos. La fascinació que l’escriptor de Palafrugell va sentir per aquest indret de la Mediterrània, la identificació immediata i profunda que va viure-hi, va provocar l’aparició de textos periodístics i literaris des del bon començament de la seva vida professional fins al seus darrers anys.

Periodista i escriptor, viatger infatigable, curiós impenitent dominat per “la diabòlica mania d’escriure”, de ben jove va cercar “el genius loci de les illes somiades”. Per Pla viatjar i escriure era un binomi indissociable que suposava conèixer i entendre el paisatge i la gent del lloc que visitava.

Dels anys 20 als 70 del segle XX, Pla va viatjar i va esplicar el món que va conèixer. La seva mirada fou personalíssima, de localista profund, sempre vehiculada per la seva intel·ligència poètica i acompanyada de la ironia i l’escepticisme necessaris per anar tirant.

Parlant “del meu país”, de l’Empordà o de Mallorca, tant se val, a través de la seva gent, il·lustres i pagesos, dibuixà un món precís, concret i determinat, fet a la seva mida, descrit subjectivament i amb l’enyorança d’allò que es perd amb el pas del temps.

A Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i, fins i tot, a Cabrera hi va voler trobar l’essència, la mediterraneïtat que li tenia el cor robat, la insularitat que caracteritza la seva gent. Va voler conèixer, comprendre i explicar per escrit, la seva actualitat, els seus “homenots”, les transformacions socials, culturals i naturals, que s’hi ha produït.

Aquesta exposició que es va poder veure a Mallorca, Menorca i Eivissa gràcies al suport de la Fundació “la Caixa”, mostrava a través d’una recopilació de documentació molt variada la relació de l’escriptor amb les Illes Balears.

Jo sóc un illòman. És, probablement, una malaltia de l’esperit encara no qualificada pels facultatius –un enyorament sempre permanent excitat per la meva solitud vagament misantròpica però recalcitrant. He somniat tota la vida poder passar en una illa qualsevol del Mediterrani dos o tres anys. No ho he pogut resoldre mai. Ara ja és una mica tard però el somni encara dura i durarà, sospito, fins al final.

Les illes. OC XX, XV, 10-11