Intervenció de Pere Vicens i J.M. Muñoz.
Inauguració de l'exposició a la Fundació Josep Pla el 26.06.10. Cloenda de Miquel Sitjar
Aquest any 2010, una doble commemoració ens serveix per homenatjar l’historiador Jaume Vicens i Vives (1910-1960), el centenari del seu naixement i el cinquantenari de la seva mort. Per a la Fundació Josep Pla, l’Any Vicens Vives és una magnífica oportunitat per a aprofundir en el coneixement de la relació entre l’historiador i l’escriptor. El propòsit és conèixer més a fons aquesta intensa però malauradament curta relació, a causa de la mort prematura de Vicens, i fer-ne difusió a través de l’exposició de petit format que es presenta. El comissari i promotor de l’exposició ha estat Josep M. Muñoz, director de la revista L’Avenç, biògraf de Vicens i comissari, també, de l’exposició itinerant de l’Any Vicens Vives, “Jaume Vicens i Vives i la nova història”.
A l’exposició hi podreu veure com l’amistat entre els dos personatges es va refermant en el temps amb un objectiu comú, el redreçament cultural i polític del país. En un principi Pla demana a Vicens que a través dels seus contactes a Madrid l’ajudi a superar els entrebancs de la censura; més endavant, Vicens reconeix en Pla el seu mestratge en l’observació de l’estratègia política i sobretot la seva veterania i, finalment, treballen junts per teixir una xarxa de comunicació eficaç i preparar-se per a la fi de la dictadura.
De vegades estava fatigat i li hauria agradat de dormir un parell d'horetes o li hauria apassionat de fer el que li agradava més: anar amb una barca al cap de Norfeu o a Cadaqués. Res. Tot quedava al marge: el primer de tot era l’ofici. [...] I el curiós és que aquell home que feia tantes coses tenia temps per a tot, fins de venir-me a veure i passar moltes estones divagant o discutint.
PLA, Josep. Jaume Vicens i Vives (1910-1960) dins Homenots. Segona sèrie. Barcelona: Ed. Destino, OC XVI,
1970, p. 11
