1. 2001. El carrer Estret, la poètica de la banalitat
2. 2002. Gaudí i Verdaguer llegits per Josep Pla
3. 2001-02. Josep Pla: “...sóc un illòman”
4. 2003. El temps que fuig. Narcís Comadira i Josep Pla
5. 2004. Salvador Dalí, Josep Pla. Coincidències
6. 2005. Josep Pla. Cartes d'Itàlia
7. 2006. Josep Pla i els pintors.
8. 2006. Josep Pla com a pretext
9. 2007. Pla, biògraf de Rusiñol.
10. 2008. Pels camins de l'Empordà. Günter Grass - Josep Pla
11. 2008. Pla, l'Hermós i companyia. Figures literàries II
12. 2009. Maria Àngels Anglada (1930-1999). Vida i obra
13. 2010. El Madrid de Josep Pla
14. 2010. Aigua de mar
15. 2010. Jaume Vicens i Vives - Josep Pla. Complicitats
16. 2010. Les ciutats europees de Josep Pla
17. 2011. A l'ombra de Josep Pla

2008. Pla, l'Hermós i companyia. Figures literàries II

Museu de l'Anxova i de la Sal. L'Escala. Del 12.06.09 al 25.10.09
Parador d'Aiguablava. Begur. Del 23.03.10 al 30.06.10
Museu de la Pesca. Palamós. Del 5.10.11 al 11.12.11

Intervenció de Joan Francesc Mira Acte d'inauguració, 04.10.08

Vistes de l'exposició. © Carles Fargas. Fundació Josep Pla.

Dins el marc de la V Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, la Fundació Josep Pla presenta una nova proposta subtitulada “Figures literàries II”. Es tracta de l’exposició “Pla, l’Hermós i companyia” en la qual mostrem una sèrie de fotografies extretes d’arxius municipals i familiars, retrats dels personatges reals de la costa empordanesa que Pla va conèixer i admirar. Homes i dones de vida dura, savis i primigenis, dels quals Sebastià Puig i Barceló, l’Hermós, és el més representatiu.

Si feia mal temps a mar, sortien a matar un conill. Sabien els claps de rovellons; collien els primers espàrrecs; coneixien on creixia una herba tendra, on madurava el gotim de raïm, on penjava la figa de coll de dama. Endevinaven el temps, miraven el cel, espiaven la mar, sentien el vent al clatell, venien un peix, polsaven una vela, seguien un núvol, ensumaven un rastre, feien pronòstics prudents i enraonats. Tenien el paladar fi i tot ho volien fresc. Cuinaven com els àngels i feien uns sofregits delicats. Tenien enginy a la mà, els sentits desperts, sentien créixer l’herba, dormien amb un ull obert... No hi ha altra cultura que aquesta, en aquest món. La resta és dolor, neguit i cendra.

El meu país. OC VII, 686