Després sortim a parlar de la seva darrera estada a Barcelona. En el curs dels viatges que com a botiguer ha de fer a la capital, no deixa mai d'anar a veure les millors "funcions" de teatre de cada moment. Quan recorda les últimes que veié, s'indigna, vocifera, perd els estreps.

─ Això que facin pagar per veure coses reals, coses que passen cada dia, coses que es poden mirar obrint simplement la finestra, és intolerable, indigne... ─ diu ─. No penso pas tornar mai més al teatre. Hi he fet creu.     

El quadern gris. OC I p 119