Amb això arriba el patró de bou Lill, fill de Begur, que ara patroneja una trainyera a l’Escala: un home alt, sec, ros, d’ulls grisos, amb un bigoti refilat, molt ben arreglat: un d’aquells homes que de seguida que es descuiden sembla que van mudats. És un gran amic d’Hermós, i al cap d’un moment de veure’s ja es posen a cantar. Lill canta les cançons de taverna d’una manera admirable. De seguida la tenen armada... Al cap de poca estona arriben diversos amics de Lill i s’estableix la confraternització a una escala molt vasta. Hom envia a cercar l’avi Xaxo; al cap de poc arriba, la pell amoratada del vent, una guitarra sota el braç.
— Em pensava- diu amb una veueta trèmula — que se l’emportaria pels espais...     
Xaxo és un home petit, vestit de negre, els cabells blancs, molt llargs, l’americana plena de caspa, el bigoti ben conservat. Porta notòriament les sabates d’un altre; l’esquena li fa una mica de gep, sembla un home ultratjat per la misèria i la gana.
Quan hi són tots, s’instal·len al racó del fons, Xaxo posa la guitarra a punt i comença l’emissió del programa. Al pie de un jardín florido —lloraba una colombiana... La taverna s’emplena ràpidament. Hermós està radiant.
Això és un gran país... — em diu de lluny, amb un vas de vi a la mà.

OC II, p. 95-96